Petant-la en els 10000 de Lexus Croydon 16/10/2011


Cronica del Guille:

Crec que les rutines pre-cursa s'hauran de revisar. Aquest cop va anar així. Dissabte tarda m'agafa mal rollo perque porto 3 dies sense fer esport i el sogre m'està inflant a dolços i tiberis varis. La setmana abans havia vist que hi havia un parell de curses per la zona, així que a les 00:30 (ja diumenge) em poso a mirar a on i si hi ha inscripció el mateix dia. Puta mare.....hi ha una a 30min de casa. Total que li dic a la gigi (que ja està dormida) que l'endemà piraré a les 7:30 per fer la cursa i tornar a casa a les 11:30. Llegeixo les bases i veig en els resultats de l'any anterior que no és de molt nivell, però és l'excusa perfetce per treure'm del llit i cremar el cordero amb cigrons i verdures que m'acabo de jalar.
Diumenge faig la bossa i surto de casa a les 7:30, això si, esmorzar fort i descarga completa. Arribo amb temps, i després de la inscripció escalfo una mica. Les pulsacions es disparen a 165 a la mínima, així que penso que no és un bon dia. Vaig amb una samarreta de màniga llarga i la dels dragons de tirants a sobre, fredolic com sempre. La sortida és a un parc amb verd a tope. 10min abans de començar ja estic preparat quan sento pels altaveus que no es pot portar música, i no se que fer amb el mp3 que porto. ...hi ha una valla de ferro i el deixo a la base d'una de les estaques entre la gespa alta. El sol es comença a notar així que samarreta de màniga llarga fora i la penjo també a la valla. La cursa em pot sortir cara. Hi ha calaixos per temps i em poso al sub45 (entre els 30-40 primers), els organitzadors diuen que durant la cursa creuem un pas a nivell, i que si els bobbys diuen que s'ha de parar, es para. Vaya tela penso, com per anar primer i que el pas a nivell faci funcions de safty car. En teoria està programat perque els primers no pillin, però ves a saber.
Tret de sortida i sensació molt guapa la de veure que estic entre els primers. El km 1 és de lleugera pujada, així que la perspectiva em deixa veure el primer. A més em dedico a avançar força gent. En aquest moment penso que el garmin a prendre pel cul, no en vull saber res, correré en funció de les sensacions i la posició en cursa. Cada cop avanço a menys gent i cap al km 3 estabilitzo la posició. El recorregut te pujades i baixades i jo guanyo temps a les pujades i el perdo a les baixades. En una d'elles m'adelanta la primera tia, una rosseta canyón, però a la següent pujada la torno a passar i ja no la veig més. Ni un cop d'ull al garmin, ni de reüll, no vull ni saber el km en el que estic. Passo per l'avituallament però no paro ni de conya, de fet encara estan muntant la paradeta amb les aigües. No se quin ritme porto, no en tinc ni idea, crec que està be però les pujades em dona la sensació que penalitzen. Em trobo un cartell que posa km 7, buffff.....això ja s'acaba i em queden forces. Toca apretar, durant el km 8-9 adelanto a 2 (és de pujada suau i noto que puc mantenir el ritme de la baixada). Baixadeta i els últims 200m de pujada fins que giro i em trobo la recta de meta. Veig que el crono marca 36:50 i flipo. El primer que faig quan creuo la meta és mirar el garmin esperant veure 9km i pico, però marca 10. Joder. Em pengen medalleta el speaker em felicita, dutxeta i pa casa.
Per tranquil·litzar els ànims us diré que crec que la cursa era molt ràpida, o almenys a mi els canvis de pujades-baixades m'anaven be (perque eren suaus). També pot ser que falti algun metre, mai se sap, faré el recorregut amb mapmyrun a veure que diu (ja l'he fet i em surt 10km 150m). Però és oficial i cronometrat així que us toca apretar. ;).

temps: 37:06 (18:38-18:28)
posició: 13 de 515
ppm: 179

Fins aviat

Half des Garotxes - La cronica robada del Capi

(extret d'un mail comentant la jugada)

Quan vaig veure que en la primera volta de natació sortia amb el jaume i que en la segona em desorientava i feia un troç de mes en la linea entre boies, estava convençut que sortiria de l'aigua fatal.....és més a boxes em pensava que el Mikel era penúltim i jo l'últim....però quan vaig veure que el Jaume no hi era, vaig pensar que s'havia ofegat...

I en bici estava segur que el Pau estava per davant el Mikel i només estava pendent en quin km el Jaume apareixeria fent-me un hacahazo....i en el 15 ja m'havia pillat i a sobre em fot un atac en plena pujada i se'n va....no perdo ni un gram d'energia en pillar-lo....això si em serveix de referència per veure quant se m'escapa. El tema està en que em devia agafar 30 segons en en la baixada i el pla però no va anar a més i en la segona volta va perdre forces i jo a pinyo fix....pim pam, que li retallo els 30 segons i quan estic a punt de pillar-lo va el paio i es baixa de la bici a descansar i a jalar...UN PEU A TERRA mai vist abans!....i el passo....lògicament ho dona tot per tornar-me a pillar, anem junts 3 km i en la primera pujadeta es queda i li trec 1 minut que es mantenen fins al final.....aixi que em sembla que li vaig fer més jo de llebre que ell a mi....suma: 15km del principi més 30 del final....uns 45km on el Jaumeta babejava mirant-me el cul!

I jo seguia convençut que el Pau estava per davant....i quan vaig començar a córrer encara m'ho pensava .....i si no ens haguéssim creuat en la pujada-baixada probablement hagués acabat pensant que el Pau anava per davant. Aixi que Pau, el proxim cop pillem dorsals correlatius aixi et tinc controlat i no he d'apretar tant per intentar pillar-te....i que després estiguis darrera....jejeje

Sigui com sigui, un dia més de patiment, em demostro que sóc un hamster en bici (pinyó fix i no em demaneu més) i que poc més puc fer en el running.


Half des Garotxes - 10/07/2011 - La Cronica

Un any desprès.. tornavem a Les Angles per participar en un autentic certamen de triatló que enguany estava tenyit de groc fluorescent per la nombrosa presencia de Dragons, que el club havia convertit en una cimera als pirineus.
L'objectiu, el de sempre: guanyar (principalment al Capi i al Guille i però en aquesta ocasió comptava amb uns quants més rivals directes: els dragons.
Plenament conscient de que seria especialment dificil... perque coneixia el recorregut i sobretot pel regust de Banyoles.. on el Capi havia aguantat heroicament les meves envestides en bici... per desprès passar-me la ma per la cara en la cursa a peu.
La estrategia seria la de sempre i la unica que m'ha funcionat... fer una natació decent, arrassar en bici per treure almenys 5 minuts d'aventatge i desgastar als rivals per a que al final de la cursa a peu creuar primer la linia de meta.
Abans del tret de sortida cometo el primer error... que és no agafar una bona posició, i trio el costat interior. Fins a la primera boia nedo comode i ràpid.. però en el primer gir m'agobio fins al punt que pateixo una especie d'atac d'ansietat... i revisc el malson de Johnny Rambo... charlies davant, charlies al costat, més charlies que em passen per sobre, i la terrible sensació que el neopré m'oprim el pit i que no puc respirar. Paro. M'estiro el neopré.. Les senasacions ni milloren i inclus penso en treure-me'l.
Passats uns segons... que em semblen hores... reprenc el ritme.. amb certa incomoditat. Desprès de la segona boia veig que porto el pau i el capi just davant i em desconcerto "Si m'he tingut que parar i els tinc aquí davant... que collons han fet, aquests?
A la sortida de la primera volta sento que l'Alvarez crida... Venga Jaume! Venga Capi! i convençut que vaig molt per darrera.. penso que m'ha confòs.. (desprès m'entero que he sortit de l'aigua davant d'ell i que el tinc a l'esquena)
La segona volta és més tranquila.. aquest cop es suma el fet que no veig absolutament res... i cada cert temps he de parar de nedar.. treure el cap de l'aigua.. aixecar-me les ulleres per prendre la referencia correcta.

Quan finalment surto de l'aigua... ho faig just darrera del Pau.. i quan arribo a boxes em trobo a tots els dragons excepte al Guille, que tot just acaben d'arribar... i s'estan acabant d'arreglar.
El Mikel surt davant.. darrera, el Capi.. El presi.. i el Pau...
Al kilometre 3 he adelantat al Presi.. i al Pau. Al km 8 em canten que vaig en la posició 76.. i al km 20 aconsegueixo neutralitzar al Capi... que rebufa com una locomotora. En la ultima rampa del port poso el turbo i es queda enrera. Ara només queda treure-li un minut cada 20 km! I volo.
Al km 40 em canten que vaig en la posició 49.
I a partir d'alli comencen a adelantar-me.
Al km 45 em giro... i distingueixo el maillot del Capi al final d'una llarga recta... Me caguenlaputa!! no me l'he tret de sobre!! Al final del segon port (sobre el km 70) m'ha neutralitzat i estem com a la primera volta... però amb els papers canviats. Vaig apurat.. i a sobre m'he quedat sense gels ni res que engullir. Al km 75 em paro en un avituallament per menjar algo.. i em passa.
I al km 80 ja no el veig. Els ultims 10 se'm fan eterns i començo a patir per la meva cursa a peu... tot recordant el suplici de l'any passat al Half de Perpignan.. o a la Marató del passat mes de Març a Barcelona.
Arribo a boxes entre crits de suport de la claca... que grans!!
Deixo la bici i en el primer avituallament em foto les botes: 2 gots de coke.. en plan sergio garcia.. i un festin de galetes i bizcocho.
Com que em conec el recorregut em prometo a mi mateix no parar fins a la mortal pujada.. però sorprenentment corro comode... al km 4 m'avança el Pau.. i al 6 (al principi de la pujada) torno a parar per menjar. De baixada em creuo amb el Guille... que el veig fresc.. i que em te a tocar.. i al Mikel.. que va amb cara d'anar bastant més apurat.
Al km 10 em pilla el Guille.. al que m'enganxo i no deixo fins a la famosa pujada... que arriba al km 16. La pujada la faig caminant... i 5 km desprès creuo la meta.. de la mà de la meva peque... que es fot un sprint de campeona i entrem entre crits de suport dels dragons mentre que 4 o 5 corredors que no respecten que faci els darrers 300 m de la ma d'una nena de 3 anys... m'adelanten.

Acabem foten-nos un festin a la xurreria de Llivia.. cansats.. però molts satisfets.
Un 10 als dragons, a la organització i al cap de setmana. Esperant ja amb neguit quan serà la propera.

Volant sobre el tartan


Ahir vem introduir alguns canvis en el partidet de padel a la UB.
Amb el Coke vaig quedar una hora abans per fer les tradicionals series de dimarts a la pista d'atletisme que hi ha al complex.

La seqüencia i els ritmes van ser:
1000 m - 03:49'
500 m - 03:23'
1000 m - 03:43"
500 m - 03:27'
1000 m - 03:41"
1000 m - 03:35"

Esta clar que per molts, aquests temps son mediocres. En el nostre cas, considero que vem volar.
Sense dubte, una injecció de moral de cara a la cursa de bombers de diumenge.

L'altre canvi respecte del padel.. van ser les birres i les salsitxes del frankfurt de pedralbes, on desprès de més de 5 anys sense anar-hi, vaig constatar que no havia canviat absolutament res.

2011 Planificat

Dimecres passat ens vem reunir el Capi, el Guille i jo per establir el calendari de competicions de triatló del 2011.
Tot i que el nombre de proves programades es espectacular... ho vem tenir bastant facil.

La idea era marcar una prova de la FCT, que tenen l'inconvenient de celebrar-se a la primavera, - marcar una prova francesa, per la seva impecable organització i el preu i deixar-nos algo per a finals de setembre o l'octubre i d'aquesta manera allargar al màxim la temporada i treure el màxim pròfit de l'entrenament.
No cal dir que es requisit imprescindible que el tram de bici ha d'incloure una mica de muntanya.

Amb tot.. fotent les premises anteriors a la coctelera.. i entre gol i gol del madrid i entre tall de pizza i birra... va sortir el següent calendari.

30/04/2011 - Triatló per equips del Prat
18/06/2011 - B de Balaguer
10/07/2011 - Half Altriman Les Angles
25/09/2011 - Sailfish Half Triatló Berga


Ahi van 2 versions del mitic mur de la creu de la B de Balaguer:



Marató de Barcelona - 06/03/2011 - Crónica de una debacle

Diumenge passat participavem per tercera vegada a la Marató de Barcelona.
Per una banda, els temps assolits en les ultimes curses apuntaven a que aconseguiria una bona marca, mentre que el volum d'entrenaments de la temporada, la lesió en el tormell de principis de febrer, el test de gavela realitzat 10 dies abans i les sensacions de les darreres sessions intuien el contrari.
L'objectiu era 3h15'.
El dia abans, al photocall de la fira.. ens feiem la foto oficial amb algun dels dragons.

Radu, Pau, Espriu, Jaume, Arnauet i Mikel (el Coke i el Capi, com que no portaven la samarreta oficial van fer de fotografs)

La previa.. impecable: alimentació a base d'hidrats, a les 22h al llit.. dormint plàcidament fins a les 5.30h... dutxa, esmorzar, hidratació i wàter... i cap a Plaça Espanya.
L'objectiu era 3h15' i comptaria amb la companyia del Mikel, el meu germà i els seus colegues metalurgics.
Tot i sortir entre més de 15.000, els primers quilometres son tranquils. A l'alçada del Camp Nou.. fem la tradicional para a boxes per pixarla.. i perdem al Mikel que va amb els tancs plens.
El Gerard no falla.. i a Av. Madrid el trobem animant a tope.
El parcial al km 10.. impecable.. 46 i molt poc..
Recuperem al Mikel i avancem al X. Espriu.
A la Pedrera.. com estava previst.. l'Anna, la Nora, la Pegui i els capi juniors...

I uns metres despres... la Cris, la Jana i el Marquitus.
Ritme constant 4'30" - 4'35".. porto walkmans i veig que la selecció de musica que m'havia preparat com banda sonora no está a l'alçada de les circumstancies.
A la meridiana.. els meus pares no fallen.. ni a l'anada... ni a la tornada... just abans de creuar la mitja amb un temps de 1h37'.
He vist al Capi... que va enganxat al grup sub3h.. i he aprofitat l'avituallament per fotre'm el primer gel.
Al pont de Bac de Roda veiem per primera vegada els globus de 3h15' i a la pujada de la Diagonal començo a despenjar-me del meu germà.
Passo per sota de la torre Agbar molt apurat i recordo els consells del Capi a Perpignan i m'intento menjar una barreta de cereals.. que no passa i acabo escupint.
El km 29 fa baixada i a més a més de no ser capaç de baixar de 5'... estic fossa i em foto un altre gel abans d'arribar a l'avituallament del 30.
A partir d'aquest moment.. una agonia.
Cada vegada vaig més lent.. i el que es pitjor.. no em recupero.
I tothom m'adelanta.
Arc de triomf es un suplici... al Corte Inglès.. está la claca de la meva familia.. els hi dic que estic KO.. però em donen un plus per a que la baixada per Portal de l'Angel sigui plàcida..
Em sorpren que el Mikel m'adelanti.. el feia més endavant.. però no estic ni per saludar-lo.
Queden 4 km i a la Catedral les esponjes d'aigua freda m'estremeixen el cos... i torno a anar parat
A la Rda Sant Pau encara en queden 2... i segueixo arrossengat-me a 6'20"
A Sepulveda.. uns altres que no habia convidat a la festa.. les llebres de 3h30' em passen com una locomotora.
Per fi arribo a la recta final.. abaixo el cap i creuo la meta amb un temps de 3h31'37".
Poc desprès sento que em crida la Pegui.. li agafo el canell al capi.. i veig que ha fet 2h59'45"... com has apurat.. no?
El Coke s'ha quedat a les portes de les 3h10' i el meu germa ha fet un extraordinari 3h20'.
Sempre he dit que això de correr és molt just.. i que de la mateix manera que l'esforç i la constancia porten els bons resultats... el fet de no entrenar suficientment.. et posa on toca.

A partir d'ara.. preparo La Cursa dels Bombers... que constituirà el meu primer intent d'atacar els 40'.

Saturday fever

Després de 15 dies de forçada innactivitat i massa just de temps per la marató..
dissabte sortia amb el Capi de matinada direcció al mar.
Fins al Forum.. (aprox. km7) rodatge a 5' amb especial atenció a les sensacions provinents dels lligaments del tormell esquerra.
Després i fins al km 20, per sota de 4'37" (ritme objectiu de marató) però molt justet de respiració. Amb quina rapidesa es perd la forma!
Els ultims 5 amb molesties als tendons (més per la pressió de la tobillera que per una altra cosa)
Lo millor de la sortida: la sortida del sol.. , la ruta turística pel front maritim de barcelona i l'estrena de la nova app de lomo.

Sun is shining

Sun is shinning, the weather is sweet, yeaah
Make you wanna move your dancing feet now

Entrenament aquest matí amb els dragons a trenc d'alba a la Carretera de les Aigües.. primer sunshine d'aquesta temporada en un escenari espectacular.
La idea era fer 32km per sota del ritme previst per la Marató...
Comptavem amb la companyia dels Dragons (Pau, Mikel, Xavi A) i el Nacho, que retrobava després d'haver anat junts a COU i amb la baixa del Guille, que segueix KO.
De camí, i encara de nit, em creuava amb algun d'aquests, que com jo no fa tant, tornava de festa donant tumbos cami del llit.
Tot ha anat de luxe fins que sobre el km 20 m'he tornat a petar el tormell que m'havia torçat el dimecres en la nocturna que havia fet amb el Coke.
He intentat reprendre la marxa... però les molesties m'han obligat a tornar caminant fins al parquing, on els de pronokal havien montat unes carpes i una batucada en motiu de la marató 365 en un any d' Stefaan Engels.

Nacho, Pau i Mikel

Mitja Marató de Barcelona

La mitja de Barcelona representava el test oficial per la Marató del mes vinen i la ocasió per fer la marca en aquesta distancia de la temporada.
Abans de la sortida feiem la foto oficial amb el club i saludava al meu germà i al SempreEndavant crew.
El Guille es dubte.. per una lesió que arrossega fa un parell de setmanes,
el Capi busca la marca pel cupon descuento de la marató de NYC,
el Coke, que está en el seu millor moment de forma, com va demostrar a Terrassa va amb el cuchillo.. i de fet s'ha inscrit en el grup dels keniates,
l'Oscar surtiria sol i la setmana passada no tenia clar els ritmes que es marcaria i
jo no pretenia més que millorar la marca de Terrassa, no quedar-me fora de la foto del podi i sortir cagant osties perque a les 10.15 tenia jornada de portes obertes al futur cole de la peque.
El meu estat anímic abans de la cursa no es l'òptim i es que soc conscient de la falta d'entrenament de les darreres setmanes, la nit abans no havia fet bondat, a la meva ment encara guardo el record de com vaig agonitzar a la circumvalació fa un parell d'anys i el coke, darrerament m'ha fet experimentar allò de "tan cerca.. pero tan lejos".
La sortida es massificadissima i ens passem els primers kms esquivant a altres corredors..
Porto auriculars.. per amenitzar la jornada i enseguida veig que el random està desactivat i em quedo al km 2 sense banda sonora.
El ritme es constant.. per sota de 4'15"...
Al km 7.. coincidint amb unes primeres punxades de flato el coke es distancia..
Al km 9 el Guille abandona... baixant per Passeig Sant Joan comença a ploure..
Passo pel km 10 en 41'30".. faig càlculs i veig que estic "on the wave" per fer marca.
Em foto el gel.. i continuo.
A Glories em trec l'iphone i mentre, perdo uns segons, me'l poso en mode aleatori (el parcial del km en questió puja fins a 4'30")
La baixada per Diagonal es més o menys plàcida.. cada km recalculo.. baixaré de 1h28".
A la circumvalació el floto amenaça amb apareixer.. però no pateixo i finalment encaro Pg. Picasso.
Torno a mirar el crono.. i observo que el sub 1h28' perilla.
Creuo la meta amb un temps de 1h28'12", que es la meva plusmarca en aquesta distancia.. però no estic del tot satisfet... no he patit gaire.. i m'he quedat a les portes dels 1h27'.
Busco als compis.. i finalment trobo al meu germà... que ha fet sub 1h30' (la seva millor marca en la distancia era de 1h42') que està desfet.
Em pillo el bicing.. i cap al Vedruna.
No hi han fotos de podi.. i a les oficials no surto.. perque el dorsal el portava mal posat.


El meu germà creuant la meta, donant-ho tot.


Els temps:

Temps total: 1h28'12" Pos: 766

Parcials:
km 5 - 20'41"
km 10 - 41'30" (20'49")
km 15 - 1h02'47" (21'17")
km 20 - 1h23'42" (20'55")

Mitja de Terrassa - El podi

A la espera de trobar un moment en el que escriure la cronica.. penjo la foto del podi.
Aquesta temporada les victories cotitzen més que mai... i es que el sector "maricalultim" creix, i aquest any.. que som 5... es pot donar el cas que et deixis la pell i que ni tan sols surtis a la foto