Marató de Barcelona - 06/03/2011 - Crónica de una debacle

Diumenge passat participavem per tercera vegada a la Marató de Barcelona.
Per una banda, els temps assolits en les ultimes curses apuntaven a que aconseguiria una bona marca, mentre que el volum d'entrenaments de la temporada, la lesió en el tormell de principis de febrer, el test de gavela realitzat 10 dies abans i les sensacions de les darreres sessions intuien el contrari.
L'objectiu era 3h15'.
El dia abans, al photocall de la fira.. ens feiem la foto oficial amb algun dels dragons.

Radu, Pau, Espriu, Jaume, Arnauet i Mikel (el Coke i el Capi, com que no portaven la samarreta oficial van fer de fotografs)

La previa.. impecable: alimentació a base d'hidrats, a les 22h al llit.. dormint plàcidament fins a les 5.30h... dutxa, esmorzar, hidratació i wàter... i cap a Plaça Espanya.
L'objectiu era 3h15' i comptaria amb la companyia del Mikel, el meu germà i els seus colegues metalurgics.
Tot i sortir entre més de 15.000, els primers quilometres son tranquils. A l'alçada del Camp Nou.. fem la tradicional para a boxes per pixarla.. i perdem al Mikel que va amb els tancs plens.
El Gerard no falla.. i a Av. Madrid el trobem animant a tope.
El parcial al km 10.. impecable.. 46 i molt poc..
Recuperem al Mikel i avancem al X. Espriu.
A la Pedrera.. com estava previst.. l'Anna, la Nora, la Pegui i els capi juniors...

I uns metres despres... la Cris, la Jana i el Marquitus.
Ritme constant 4'30" - 4'35".. porto walkmans i veig que la selecció de musica que m'havia preparat com banda sonora no está a l'alçada de les circumstancies.
A la meridiana.. els meus pares no fallen.. ni a l'anada... ni a la tornada... just abans de creuar la mitja amb un temps de 1h37'.
He vist al Capi... que va enganxat al grup sub3h.. i he aprofitat l'avituallament per fotre'm el primer gel.
Al pont de Bac de Roda veiem per primera vegada els globus de 3h15' i a la pujada de la Diagonal començo a despenjar-me del meu germà.
Passo per sota de la torre Agbar molt apurat i recordo els consells del Capi a Perpignan i m'intento menjar una barreta de cereals.. que no passa i acabo escupint.
El km 29 fa baixada i a més a més de no ser capaç de baixar de 5'... estic fossa i em foto un altre gel abans d'arribar a l'avituallament del 30.
A partir d'aquest moment.. una agonia.
Cada vegada vaig més lent.. i el que es pitjor.. no em recupero.
I tothom m'adelanta.
Arc de triomf es un suplici... al Corte Inglès.. está la claca de la meva familia.. els hi dic que estic KO.. però em donen un plus per a que la baixada per Portal de l'Angel sigui plàcida..
Em sorpren que el Mikel m'adelanti.. el feia més endavant.. però no estic ni per saludar-lo.
Queden 4 km i a la Catedral les esponjes d'aigua freda m'estremeixen el cos... i torno a anar parat
A la Rda Sant Pau encara en queden 2... i segueixo arrossengat-me a 6'20"
A Sepulveda.. uns altres que no habia convidat a la festa.. les llebres de 3h30' em passen com una locomotora.
Per fi arribo a la recta final.. abaixo el cap i creuo la meta amb un temps de 3h31'37".
Poc desprès sento que em crida la Pegui.. li agafo el canell al capi.. i veig que ha fet 2h59'45"... com has apurat.. no?
El Coke s'ha quedat a les portes de les 3h10' i el meu germa ha fet un extraordinari 3h20'.
Sempre he dit que això de correr és molt just.. i que de la mateix manera que l'esforç i la constancia porten els bons resultats... el fet de no entrenar suficientment.. et posa on toca.

A partir d'ara.. preparo La Cursa dels Bombers... que constituirà el meu primer intent d'atacar els 40'.