La Mitja de Granollers - 07/02/2010 - La Crònica

La Mitja era sense dubte el test de la temporada en el que ens mediriem les forces abans de la gran cita de la temporada.

Es preparava interessant per diversos motius: Un duel interessantíssim entre el Pau i el Capi, una marca a batre: 1h33’, que havia fet el Coke unes setmanes abans a la Mitja de Terrassa, treure’m la espina de l’any passat, en la que tot i estar apuntat no vaig poder prendre’n part per una lesió i com no, competir en la Mitja més emblemàtica del pais.

La preparació del dia abans va ser perfecta: dinar a base de pasta, cancelar sopar previst amb uns amics, dormir més de 8 hores, molt liquid, poca birra, esmorzar 3 hores abans de la sortida a base de cereals, etc.

En l’últim segon s’apuntava el Coke.. que en principi no tenia previst competir.

Arribàvem a Granollers 2 hores abans de la sortida, temps suficient per recollir dorsals, trobar-nos a vells coneguts com “Sergio-mi-padre-es-rico” i a “Comandante”, quedar amb el Xavi i el Pau fer unes rises i pillar una bona posició de sortida.

Abans del tret de sortida.. la gran amagada...

El Capi deia que volia fer 1h27’30” quan en realitat volia guanyar al Pau

El Pau deia que volia fer 1h27’ quan en realitat volia guanyar al Capi

El Coke deia que havia vingut a fer-me de liebre, quan en realitat havia vingut a assegurar-se que no el guanyés

Jo deia que volia baixar de 1h35’ quan en realitat volia superar la marca del Coke de Terrassa (1h33’)

Només el Xavi no va mentir, l'objectiu del qual era baixar de 1h40'.

El Pau i, darrera el Capi, van desapareixer als segons de posar-se en funcionament el crono.

El Coke, el Xavi i jo anem junts al ritme previst.

Els 5 primers km van caure a 4’25”. A partir del 5è a 4’20”, i perdem al Xavi.

El km de pujada fins a Les Garrigues, a 4’30”.

Passem per la meitat del circuit quan el crono oficial marca 47’. I li dic al Coke, mig rallat, que no estem complint el llibre de ruta i que anem més lents del que estava previst. A més, el Garmin ens marca cada km molt abans del punt kilometric de la organització.

La tornada, que teòricament es de baixada, la fem lleugerament més ràpida.

Al km 15 sembla que el Coke es queda enrera.. però enseguida em pillla.

Al km 19 passa una parella dels “Maimakansu” als que ens enganxem... el Coke els adelanta i tira.. i jo em vaig quedant.. tot i que apreto.. faig el km 20 a 4’02” i el 21 a 3’56”.

L’arribada es espectacular.. ple de gent.. sento que diuen.. “Venga Jaume..Venga Jaume!” i miro enrera.. però me n’adono que és a mi.. de fet.. el dorsal porta el nom.

Apreto les dents.. ultim esprint... i passo per la meta amb un temps de 1h30’53”.

Quan em trec la bamba.. un desastre... una ferida de 10 cm que em tindrà apartat dels entrenaments almenys una setmana.