Triatló de Gavà - 25/05/2010 - La Crónica

Tot i que m'havia proposat no anar amb presses, 2 minuts abans de la sortida encara estavem al guardarropia i el Guille feia cua per visitar el Poliklin.
Arribem a la sorra quan queden menys de 30 segons... tret de sortida.. i a l'aigua.
Els primers 350 metres.. un autentic infern. A part de que em resulta impossible donar 2 braçades seguides sense xocar amb algú, el neopré em pressiona el pit i no puc respirar.
Em plantejo treure-me'l... i inclús em passa pel cap la idea d'abandonar.
Torno a parar i me'l pujo.. m'entra aigua fresca i torno a sentir com l'aire entra en els pulmons.
M'he quedat al darrera de tot i decideixo pillar un dels laterals per veure si puc avançar algunes posicions.
Arribo al primer gir i torno al lateral.. intentant nadar a un ritme regular aplicant la técnica que he anat aprenent en els ultims mesos a la piscina.
Quan encaro la segona volta de natació, el sol em cega i perdo les referencies i me n'adono que m'he n'estic anant a cuenca.
Penso en mirar el rellotge.. però decideixo que no vull ofuscarme més i segueixo nadant entre la resta de gorros vermells, als que s'han sumat els blancs (els de la segona tanda).
Quan finalment arribo a la sorra miro el Garmin.. i sorpresa! no hi és! matarile.. rile.. rile.. donde està el garmin... matarile.. rile... ron!
Arribo a la zona de boxes, busco dins... i de les 100 primeres bicis nomès en queden 2.. la 68 (la del capi) i la 69 (la meva)
Penso que he sortit de l'aigua abans que el Capi... decidissim a arrencar-li el puto film que fa anys que porta sobre el visor del contaquilometres. Però quan arribo a la bici me'l trobo allà.. posant-se el casc.. a punt de marxar.
M'he de treure el neopré.. posar-me el dorsal... les lupes.. el casc.
Arrenco. I en seguida muntem un grupillo de 3.. que tira molt. Em sorprén que el 139 eviti el drafting.. deu estar preparant una llarga distancia... o qui sap!
Al km 3 pillem al grup del capi.
Moments abans de neutralitzar-los... passo davant a tirar... i es que si vull tenir alguna opció de guanyar he d'evitar que es sumi al meu grup.
El passem... apreto.. miro enrera i veig que mira a terra... i que no veu que està a punt d'arribar a un gir de 180º que fa recte.. desprès de menjar-se un parell de conos.
Seguim tirant a tope.. i cada vegada que ens creuem amb ell està més lluny.. i més sol.
També em vaig creuant amb el grup del Guille que va amb un grup nombrós que apreta.
Al km 30 vado.. i em quedo sol.
Quan perds un grup sembla que els tinguis a tocar.. però 10 metres es converteixen rapidament en 20.. en 100... fins que.. tot i donar-ho tot.. els perdo.
Al 35 se m'enganxa un noi del C.E.Mediterrani que porta la mateixa bici que jo.. em diu que no pot rellevar-me... i finalment torno a boxes.
Abans de deixar la bici cometo l'error de descordar-me el casc. És aleshores quan una de les jutjesses em diu... "no pots descordar-te encara... aixó és de primer!"
La sensació de posar-se a córrer després de la sessió de ciclisme és dura. Començo molt lent... vaig apurat. No tinc Garmin.. i per tant no tinc cap referencia del ritme al que avanço i només estic segur d'una cosa: el Capi em pillará fijo.
Porto sense correr regularment des de la marató de Barcelona, per molesties als genolls.
Abans d'arribar al km 5 he de parar fins a 3 vegades, per estirar perque tinc amagos de rampes.
Al km 3 em creuo amb el Capi i el Guille.. calculo que els hi dec portar 1,5 km d'aventatge... tot i que tampoc ho tinc clar del tot.
A partir del 5.. decideixo que no puc tornar a parar... i que si han d'arribar les rampes.. que no em facin més mal del compte.
I sorprenentment no arriben.
Al km 8 em creuo amb el Guille que crida: "Vull la foto del podi.. vull la foto del podi!"
I en la mesura de les meves possibilitats apreto.. em passo l'ultim km mirant enrera... i finalment arriba la meta.
Alço els braços com si hagués quedat primer.. tot i que el crono marca 2h37'.
Primera victoria desprès d'ocupar l'esglaó més baix del podi durant massa temps.