Triató Sprint de Calafell - 28/06/2009 - La Crónica

Tal i com avançava en l’últim post... el passat diumenge vam participar en la Triatló de Calafell – Costa Daurada.

Moltes baixes respecte de les tris del 2008... Coke, Oscar, Guille... preferien quedar-se a casa i fer-se les caques.

Aquest cop la cosa començava molt millor que a Remences.. i es que vaig canviar el confortable micro-matalas de la Camper del Capi per un llit 5 estrelles en l’apartament que els meus tiets tenen a Calafell.. que a més a més, quedava a només 100 metres del punt de sortida de la prova, amb servei de sopar, esmorzar i piscina. Per contra, el gran rival, el Capi, passava la nit al càmping de la Platja del Vendrell.. un poblat enooorme a uns 4 km del poble.

El meu entrenament per a la prova havia consistit bàsicament en:

6.000 m de natació en piscina que havia anat fent en series de 1.000 m durant els 3 caps de setmana anteriors

Diverses series de 30 minuts en bici estàtica a 35 kph i 4 km d’elíptica que havia anat fent alguns migdies al gimnàs per agafar potencia

I les marxes de 10 km de running que vinc fent, religiosament, cada dissabte i cada diumenge.

I como no.. el partidet d’squash de divendres amb l’arnau

(Poca cosa.. conscient de que tot i que curro més de 8 hores al dia, que intento banyar cada dia a la Peque i que intento estar per la meva dona, familia i amics... podria fer molt més)

A nivell d’equipament.. aquest any he incorporat

Nou plat de 53’

Uns pedals automatics

Les Shimano TR50

Les Zoot Ultratempo

Un casc de bici

A les 7.30h ja estavem ahi..

A boxes.. i controlant l’entrada.. el capullo que al Prat em volia deixar fòra per no dur el casc homologat per la FCT

I el Xavi.. amb la bici dels meus somnis.. una Argon18 Gallium espectacular

Sortiem amb els no-federats..

Les boyes.. desde la platja.. sembla que estiguin a cuenca..

I al agua, patos!

Els primers metres.. cops.. i molt agobio...

I arribant al primer gir.. el primer contratemps.. m’empasso un parell de litres d’aigua.. Unes braçades i uns quants metres estil perrito mentres em recupero..

La resta.. sense cap problema.. pim-pam-pim-pam..

crec que he nadat a bon ritme.. no veig al Capi.. i no descarto haver-lo avançat

A l’alfombra.. la Pegui i l’Arnau animant a tope..

I entrant a boxes.. la Nora, el Pascu, l’Adeli i l’Anna que em diu que el Capi acaba de passar

Miro endavant i veig com surt..

pillo la bici.. em cordo el casc.. i tinc problemes per posar-me la cinta amb el dorsal.. que se m’enganxa al casc..

Tot i que haviem practicat el tema de posar-nos les botes muntats a la bici.. i haviem preparat les betes... no acabo de triunfar...

He perdut massa temps!

Un cop calçat.. poso la directa i començo a adelantar a penya...

Acabant la primera de les quatre voltes un paio se’m posa a roda..

Tot i estar permès.. no ho suporto.. que cobard!

En un parell de maniobres al limit aconsegueixo desfer-me’n i segueixo tirant i tirant..

A cada volta apreto més les dents i els anims de la family, a cada volta, em motiven a muerte..

però segueixo sense tenir contacte visual amb el Capi

Al principi de la ultima volta sento al Pascu.. que crida.. A 20”!!! lo tienes a 20”!

Penso que segurament he fet tard.. però que si no el pillo en bici.. no tindré cap opció.

I trec el cuchillo!

Al final de la recta el veig...

No pot ser!

A roda d’un paio! Será cabron!

¿S’haurà passat els 20 km al rebufo?

Però enseguida veig que és una falsa alarma... releva.. i tira.. i m’enganxo uns metres al seu perseguidor.. desprès dels revolts.. i per lo bajini... sense dir-li ni mu... els passo.. i no miro enrera.. fins passat aproximadament un km.. que giro el cap i el veig suficientment lluny.

No queda més d’un quilometre i dubto entre apretar més o reservar-me per a la cursa a peu... opto per contenir-me.

Entro a boxes i la lio.. m’agafo a una de les estructures que aguanten les bicis i van totes a terra! Conyo!!!

La segona transició em va de puta mare.. i a més.. mentre surto veig al Capi estressat sense saber on posar la seva bici.. li han tret el lloc!

A partir d’ahi.. lo de sempre..

Als 500 m’enganxa.. m’aguanta una estoneta i tira..

Fot una calda de la ostia

Havia entès que el recorregut consistia en anar i tornar.. però quan ja diviso la meta i encara tinc contacte visual amb el Capi.. em donen una pulsera i em diuen que em falta una volta!

Noooooooooooooooooooooo!

Enseguida el perdo de vista..

M’ha tornat a guanyar..

Marica-l’ultim!

Les dues cameres s’han quedat sense piles i per tant, no hi ha foto de podi oficial.

L’anna va estar fent video.. que properament editaré i publicaré.