Triatló del Mediterrani - 03/10/2010 - La crónica

Reprenc el blog.. més per la obligació d’explicar el que ha passat aquesta temporada, que va acabar diumenge passat amb el Half del Mediterrani (a Perpignan) que per ganes.

De fet m’estic plantejant tancar-lo.

La cita de la temporada.. i la primera triatló de llarga distancia de les nostres vides.

Arribàvem a Barcarès la nit abans amb la idea de dormir a la furgo en algun càmping de la zona. Després de recorre’ls tots... i condemnats a acoblar-nos a algun dels campaments rumanos vem optar per sondejar els hotels del poble.

Trobem un antro que per 37 euros l’habitació sense lavabo optem a sortejar-nos qui dels tres dormiria amb les bicis i qui compartiria llit. El Guille va guanyar l’únic que guanyaria durant el finde i em va tocar sobar. “piel con piel” amb el Capi.

Com em temia.. no vaig dormir una merda.. i l’imsomni em va permetre.. a més a més de donar mil-i-una voltes al llit.. despertar al meu compi unes quantes vegades.. anar al lavabo en diverses ocasions, sentir el soroll del fort vent que feia fora.

L’endemà.. a les 6.30h sonen les alarmes.. i el vent no cessa.

Arribem com sempre amb el temps just.. i la primera sorpresa agradable arriba a l’entrega de dorsals.. on podem escollir regal! (tallavents.. samarreta, bossa d’esport o una funda per la roda).

Som pocs més de 300.

La segona sorpresa que ens espera és que la sortida es realitza des de l’aigua en comptes que des de la sorra.. el que propicia una sortida molt més fluida i sense els habituals embussos en l’entrada a l’aigua.

El traçat de natació consisteix en 2 voltes amb un primer tram que discorre per l’interior del port.. plagat de algues.. i per una espècie de marisma on el fort vent crea una corrent que dificulta avançar i que resulta bastant incòmode.

Casquets vermells + boies grogues grans = confusió ZERO .. no com a les putes triathlonseries en les que no distingeixes una merda.

Nedo molt còmode i arribo a la passarel·la que surt de l’aigua. No hi ha sorra! Bien!

Miro el rellotge: 40 minuts.

Arribo a boxes: La bici del capi no hi es. Faig una transició ràpida i arrenco.

El recorregut en bici, de 90 km, consisteix en un traçat d’anada i tornada, que es divideix en un tram pla de 20 km, una lleu pujada de 15km, baixada de 10 km i repetimos! (al reves)

Tot i que l’objectiu de la prova no es competir contra el Capi i el Guille. sinó que acabar.. no puc evitar apretar tant com puc per atrapar-lo.

Sorprenentment.. passen els km i no apareix. A més a més.. no tinc clar com va vestit, ja que habitualment porta un mono negre.. però recordo haver vist el maillot de remences blanc i el tallavents blanc-taronja que ens han regalat.

A mesura que m’apropo al punt de retorn vaig fixant-me en els que tornen. Tothom va amb acoples. Em desconcerto quan arribo al final i no el vaig. O ha abandonat.. o m’he despistat i no l’he vist.

(desprès me n’assabento que el tenia a 200 metres i no el vaig veure en l’últim gir)

5 km després em creu amb el Guille que em crida “Tens al Capi a tocar!”

I segueixo apretant.. avanço a uns quants ciclistes.. ja més justet de forces.. però del Capi.. ni rastre.

Finalment arribo al pla.. queden 20 km.. i porto el vent en contra. I em vinc abaix.

Se’m fan eterns.. mentre m’adelanta tothom.

Arribo a boxes. Transició ràpida i arrenco a córrer.

El tram de running consisteix en 3 voltes a un circuit que discorre pel port de Barcarès.

Quan porto 600 m em creuo amb el Capi.. que està en el km 2 aproximadament.

Sento punxades a la panxa.. tipus flato. que m’obliguen a anar molt parat

Quan arribo al km 2 em creuo amb el Guille.. que surt de boxes. Faig càlculs.. li porto uns 10 minuts. Penso que hauré de recuperar-me d’aquestes molèsties si vull acabar abans que ell.

Em vaig creuant amb el Capi.. que em veu apurat i em crida que mengi alguna cosa.

Al km 6 em paro en un dels punts d’aprovisionament i em foto un festin: Plàtans.. galetes Principe.. cocacola.. bizcocho.. I quan torno a arrencar veig que les punxades han desaparegut.

Puc córrer més ràpid i baixar de 5’30” però uns km més tard tornen i he mantenir el ritmazo de 6’.

El Guille em va recuperant... però el tinc a prou distancia per acabar abans que ell.

Inclús en algun moment ens parem a comentar com ens va.

Els darrers kms son una lluita mental per no caminar.. en el que no visualitzo una altra cosa que les gerres d’aigua fresca dels punts d’aprovisionament.

Faig càlculs i em desmotiva el fet d’entrar per sobre de les 6h.

El gps marca 19,5 km i creuo la línia de meta amb un temps de 5h56’

Tot ha acabat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada